Sistema Solar
De WikiCEP
Contingut |
Introducció
La Terra és un dels planetes que formen el Sistema Solar. El nostre sistema és un dels més de 200.000 milions que es troben a la Via Làctia. El Sistema Solar està situat al braç d'Orió, a 27.000 anys/llum del centre de la galàxia i a 20.000 anys/llum de l'extrem de la Via Làctia. El període de translació al voltant del centre galàctic és de 225 milions d'anys.
La nostra estrella, el Sol
Situada a 150 milions de km de la Terra, és una nana groga de 4.500 milions d'anys. Formada per hidrogen (92,1%), heli (7,8%) i altres elements, té un diàmetre de 1.390.000 km (109 vegades el de la Terra). La seva temperatura a l'interior del nucli és de 15 milions de graus i a l'exterior de la fotosfera és de 5.800 ºC.
El Sol es divideix en quatre parts: Nucli, fotosfera, cromosfera i corona.
El Sol es troba a la meitat de la seva vida, li queden 5.000 milions d'anys. Els darrers 1.000 milions d'anys es convertirà en una gegant vermella que s'anirà transformant en una nana blanca. Posteriorment, com a nana blanca, existirà durant 1 trilió d'anys més fins que s'hagi refredat del tot.
Els planetes
- Mercuri
És el primer planeta interior. Pràcticament no té atmosfera, ni tampoc cap activitat geològica. La seva superfície està recoberta de cràters formats pels impactes de meteorits. El més gros és la conca Caloris, produït per un impacte d'un cos de més de 100 km. A Mercuri també es troben moltes falles i grans planícies, no hi ha volcans.
Actualment està sent explorat per la nau Messenger (NASA).
- Venus
És el planeta més semblant a la Terra. La seva atmosfera està composta per una alta concentració de diòxid de carboni i té una pressió atmosfèrica 92 vegades major que la de la Terra. L'alta densitat del planeta i la presència de gran quantitat de diòxid de carboni provoquen l'aparició de l'efecte hivernacle. Els seus niguls estan formats per partícules d'àcid sulfúric i hi ha freqüents pluges d'aquest àcid, tempestes elèctriques i huracans forts i intensos. Té una translació retrògrada, al contrari dels altres planetes, gira de l'est cap a l'oest, és a dir, el Sol surt per l'oest. Està format per planícies, volcans com el Gula, cràters com el Cunitz, monts i canals com el Maxvell, de 7.000 km de longitud. Venus girà sobre si mateix en sentit contrari als altres planetes.
A cop d'ull és molt bo de veure. És l'objecte més brillant del cel, després de la Lluna, se'l coneix com a l'estrella vespertina o l'estrella matutina. Transita entre la Terra i el Sol 4 vegades cada 243 anys. El darrer trànsit visible des de Mallorca va ser el 8 de juny de 2004 i el proper visible en les mateixes condicions serà l'11 de juny de 2247.
Actualment està sent explorat per la nau Venus Express (ESA).
- Terra
El nostre planeta blau és molt ben organitzat i molt ben disposat per a una cosa important i, a la vegada, característica única fins ara en tot el Sistema Solar: La vida. La seva densitat mitjana és la més alta de tot el Sistema Solar i la seva litosfera és molt més prima que qualsevol planeta. El nostre planeta té una propietat curiosa, la isostàsia, on la litosfera és més gruixuda els materials són més lleugers i on és més fina hi ha materials més pesants. I una propietat única, la tectònica de plaques, que fa que la litosfera estigui dividida en 12 plaques que suren sobre el mantell.
Sobre la superfície del planeta hi trobam, en gran abundància i cobrint un 80% del mateix, l'aigua. L'atmosfera del planeta també és única, està formada per un 76% de nitrogen, un 22% d'oxigen, un 1% de diòxid de carboni i un 1% de vapor d'aigua i altres gasos. La velocitat de la Terra és de 106.000 km/h. Té 1 satèl·lit, la Lluna.
- Mart
El planeta vermell té una atmosfera formada per un 95,3% de diòxid de carboni. S'ha detectat la presència de metà i té una densitat molt inferior a la terrestre. L'aire de Mart conté unes mil vegades menys quantitat d'aigua que la Terra. Sobre la seva superfície hi tenen lloc importants tempestes de pols. S'hi ha descobert aigua residual congelada, té dos casquets polars, la muntanya més alta de tot el Sistema Solar, el Mont Olimp de 25.000 m d'alçada i, també, el barranc més llarg, el Mariner de 5.000 km de longitud. Té dues llunes: Phobos i Deimos.
Actualment està sent explorat per vàries naus espacials: Mars Express (ESA), Mars Odyssey (NASA), Spirit (NASA), Opportunity (NASA) i la Mars Reconoissance Orbiter (NASA).
- Júpiter
És el planeta més gran del Sistema Solar amb una atmosfera formada per hidrogen i heli. De color taronja-marronenc, està aixafat als pols a causa de la seva ràpida rotació, 9 h i 50 min, la més ràpida del Sistema Solar. És un planeta de gas amb un anell molt fi. D'entre els elements que es distingeixen sobre la seva suprfície hi trobam la Gran Taca Vermella, una tempesta gegant que gira en sentit antihorari. Actualment si han descobert 63 llunes.
- Saturn
El planeta dels anells, té una atmosfera formada per hidrogen, metà i heli. És de color groguenc i està aixafat als pols per la seva ràpida rotació. És un planeta amb un gran sistema d'anells al seu voltant i és l'únic amb una densitat total inferior a la de l'aigua. Té, actualment, 56 llunes.
Actualment està sent explorat per la nau Cassini (NASA).
- Urà
Urà és un planeta de gas i l'únic amb anells verticals. De color blau-verdós, té el seu eix inclinat quasi 90º. Actualment s'han descobert 29 llunes.
- Neptú
És un planeta de gas amb algunes taques de diferents mides, molt semblants a les tempestes de Júpiter. De color blau, posseeix un conjunt de petits anells i és el planeta amb vents més forts que poden arribar als 2.000 km/h. Actualment s'hi han descobert 13 llunes.
Els planetes nans
- Plutó
Descobert el 18 de febrer de 1930 per C. Tombaugh, és un planeta nan amb una òrbita excèntrica, la qual cosa fa que durant 20 dies de la seva translació estigui més aprop que Neptú. Té l'òrbita més inclinada del sistema, és sòlid i gelat amb una fina atmosfera de nitrogen i metà. Té 3 llunes. Es troba situat en el cinturó d'asteroides de Kuiper
- Ceres
Únic planeta nan situat en el cinturó d'asteroides, entre Mart i Júpiter. Descobert l'1 de gener de 1801, és un petit cos sòlid.
- Eris
Descobert el 29 de juliol de 2005 per l'equip de M. Brown, és un planeta nan més gran que Plutó. És un cos sòlid i gelat amb 3 llunes. És troba situat en el cinturó d'asteroides de Kuiper, més enllà que Plutó.
Els cinturons d'asteroides
Al Sistema Solar hi trobam 2 cinturons d'asteroides:
- El primer cinturó d'asteroides (entre Mart i Júpiter)
Són roques de mitjana densitat i formes irregulars, cap té una massa suficient per generar un camp gravitatori que obligui els materials a adquirir una forma esfèrica. Es creu que n'hi ha uns 50.000 i fins ara se n'han descobert uns 30.000. A més, se sap que alguns tenen asteroides satèl·lits. Aquest cinturó és coneix des de l'any 1800, alguns dels asteroides són: Eros, Hermes, Itokawa, Annefrank, Ida, Gaspra, Braille, Mallorca, Hispania, Llull,...
- El cinturó de Kuiper (més enllà de l'òrbita de Plutó)
Va ser descobert el 1951 per Gerald Kuiper, però no és fins a l'any 1992 que els científics descobriren el primer asteroide que forma part d'aquest cinturó, el 1992QB1. El cinturó de Kuiper és un disc de protoplanetes, també són denominats TNO (Objectes transneptunians). Es creu que té uns 70.000 asteroides amb diàmetres superiors als 100 km, però fins ara se n'han descobert molts pocs. Alguns dels asteroides d'aquest cinturó són: Orcus, Quaoar, Ixion, Varuna, Deucalion, Huya, Chaos, Rhadamanthus,...
Els cometes
La gran majoria es troben al Nigul d'Oort. Els cometes són petits cossos fràgils de formes irregulars, composts per diminutes partícules de pols amb el gel com a element aglutinador. Alguns cometes coneguts: Halley, Halle-Bopp, Hyakutake, Shoemacker-Levy 9, etc.
El nigul d'Oort
En els confins del sistema, el 2004 la NASA va anunciar el descobriment del primer objecte d'aquesta regió de l'espai, denominat Sedna. El 2005, també es descobria en aquesta regió el que ara és el tercer planeta nan, Eris.
Enllaços d'interès
Aquests són alguns enllaços web amb més informació del Sistema Solar:
