Santa catalina i els molins del jonquet
De WikiCEP
EL BARRI DE SANTA CATALINA. HISTÒRIA I DESCRIPCIÓ.
El barri de Santa Catalina fou establert de forma oficial l’any 1865 i compta amb una arquitectura popular molt mediterrània i de gran senzillesa; plantes baixes o cases d’un sol pis amb persianes verdes i portes de vidrieres; a més s’enriqueix amb alguns edificis modernistes.
El carrer de Sant Magí que és paralel al mar és el carrer més antic i el lloc on va néixer el districte del Jonquet. El nucli de tota aquesta Palma extramurs era, però, l’hospital de Santa Caterina dels Pobres, avui desaparegut, que també es coneixia com l’hospital de’n Salellas, i que es tractava d’un establiment que acollia els mariners malalts o sense cap mena de recursos i que va ser fundat en el segle XIV.
En el Jonquet es troben els molins que des d’un pujol dominen el mar. Alguns d’aquests molins figuraven ja en un plànol del canonge Garau del 1644 (XVII) i formen part d’un cabdell de carrerons amb cases de mariners. Sembla ser que el nom Jonquet prové de jonc i era un indret on en creixien. A finals d’aquest segle (XVII), se n’hi construeixen els demés.
A més dels molins, els edificis més destacables del barri són Ca’n Figuerola, el teatre Mar i Terra, el bar Cuba, la ferreteria La Central, aquest darrer amb elements modernistes, la plaça de la Feixina, el col•legi Jaume I i els molins del carrer Indústria.
HISTÒRIA I IMPLANTACIÓ DELS MOLINS A MALLORCA
En principi la paraula molí està lligada al conceptre “moldre”. S’empra per denominar la maquinària que mol, o l’edifici específic on se situa, que pot incloure també l’habitatge dels moliners.
El molí era una màquina essencial, imprescindible, per al manteniment alimentari de les societats agràries, basades en un sistema d’autosubsistència. Així fou fins a les primeres dècades d’aquest segle, quan amb la mecanització apareixen les primeres farineres industrials i els molins deixen de complir la seva funció tradicional.
La consolidació dels molins de vent fariners es produeix a partir del segle XV.
A Mallorca existien fonamentalment molins de vent fariners, molins de vent aiguaders, molins d’aigua i molins de sang.
L’ús dels molins de vent fariner fou la mòlta de farina i d’altres productes com el sucre, el guix a s’Arenal i Portocolom, el ciment a Porreres, el paper vell per fer cartó a Palma, la sal a Formenter (al molí de Sal, situat vora els Banys de Sant Joan).
Quant a s’ús dels molins de sang, tenim els que s’empraven per preparar pintures, els de pólvora, els de gerrer, de llet d’ametlla, d’olives, de prebe bo, de cafè, de xocolata...
Entre els molins d’aigua trobam els drapers i paperers.
Els molins de vent, d’aigua i de sang foren emprats a les Balears fins ben avançat el segle XX.
El paisatge de Ciutat envoltada de molins es va veure afectat per tres fets importants com són l’inici de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), l’arribada del boom turístic, i l’aparició de farineres.
A Mallorca els molins de vent fariners es van aturar devers 1930, i el 1964 varen deixar de funcionar els dos darrers molins de vent a Formentera.
Molts de molins de l’illa que ja no funcionen s’han convertit en habitatges o es dediquen al sector serveis (bàsicament restaurant i comerços). A Mallorca s’han arribat a catalogar un total de 796 molins fariners, dels quals 23 es dediquen al sector serveis.
TIPUS DE MOLINS
SEGONS L’ENERGIA QUE UTILITZEN
MOLINS D’AIGUA
La construcció deLs molins d'aigua està condicionada per l'existència d'un cabal d'aigua constant i abundant.
La manca de pluges a Mallorca determina la inexistència de rius, per tant els molins d'aigua de Mallorca utilitzen bàsicament les aigües subterrànies i, en algún cas, l'aigua dels torrents. L'aprofitament de la força de l'aigua implica tot un seguit d'obres de captació, conducció i emmagatzematge de l'element motor. Un cop conduïda l'aigua al lloc on havia de ser aprofitada, l'element encarregat de captar la força i transformar-la en un moviment circular era la roda d'àleps. Clássicament, els molins d'aigua s'han catalogat, segons la posició de la roda, en aparells de roda vertical i aparells de roda horitzontal.
Els molins d'aigua fariners de roda horitzontal ja eren habituals a Mallorca en el moment de la conquesta cristiana (1229), es calcula que n'hi havia 197. Però, la majoria de molins mallorquins que encara avui es conserven daten dels segles XVII i XVIII. Pel que fa als molins de roda vertical, tot i que són tan antics com els de roda horitzontal, a Mallorca foren introduïts a partir del segle XVIII.
MOLINS DE SANG
Les màquines mogudes per la força animal reben el nom de molins de sang.
Trobam aquestes màquines especialment als llocs on no era possible moure-les amb aigua o vent. El rendiment que poden donar és inferior al dels molins d'aigua i al dels de vent, però la senzillesa del mecanisme i la facilitat de disposar de l'element motor (l’animal) fa que sigui el tipus de molí mes estés.
A Mallorca localitzam básicament dos tipus de molins de sang, cadascun amb una funció diferent: Els molins fariners. Estan estesos per tota l’illa, des de la Serra de Tramuntana fins al Llevant insular. Lligats a les possessions, servien per a l'autoconsum familiar. Els molins d'oli. El molí de sang per fer oli, mes comunament denominat trull, está lligat a la tafona.
Desconeixem si els molins de sang s'introduïren a Mallorca a l'època romana, pero el que sí sabem es que ja n'hi havia al final de la dominació àrab, perquè al Llibre del Repartiment apareixen esmentats alguns molins de bésties.
MOLÍ DE VENT
Com ho indica el seu nom, son els moguts per la forca del vent.
Básicament, a L’illa, són emprats per moldre farina (molins de vent fariners) i per extreure aigua del subsòl (molins d'extracció d'aigua o molins aiguaders). El primers están documentats després de la conquesta (1229), mentre que els segons son introduïts més recentment. El primer molí aiguader construït a Mallorca data de l'any 1845, i fou utilitzat per l'enginyer holandès Bouvij en les tasques de dessecament del Prat de Sant Jordi (actualment Pla de Sant Jordi).
EL MOLÍ QUE ENS OCUPA. EL MOLÍ DE VENT FARINER.
Aquesta activitat se centrarà bàsicament en l’estudi dels molins de vent fariners, que són molt tradicionals a Mallorca. Com el seu nom indica, amb aquests molins es feia farina. Tenien com a funció principal la mòlta del gra per convertir-lo en farina, la qual, mesclada amb aigua, tovada i cuita al forn, es convertia en pa.
Al barri del Jonquet, com ja hem dit, s’hi troben diversos molins de vent, un dels quals és el molí de vent fariner que visitam, que es diu molí de’n Garleta.
ELS MOLINS DEL BARRI DEL JONQUET
Els molins i el lloc que ocupen formen una unitat que destaca amb el seu conjunt a la barriada i el seu entorn mariner, ja que domina el port i part de la badia de Palma.
Aquests molins han estat a punt de desaparèixer totalment, ja que durant el segle passat s’havia proposat una urbanització, enderrocant els molins.
Hem de considerar que aquests molins formen una unitat que s’ha de conservar (actualment en queden 5) i a més s’han de reconstruir els dos que han desaparescut. L’associació Amics dels Molins de Mallorca ho va proposar al Consell Històric de Palma, i es va aprovar la petició.
Els molins del Jonquet tenen aproximadament uns vuit metres d’alt, i un diàmetre de 4 metres, aproximadament. Les parets tenen un gruix de 90 cm, i l’accés és per una porta situada abaix i per una altra porta situada a la part de la terrassa (envelador). L’escala interior de caragol té uns 60 cm d’ample, i s’han de travessar uns pisos intermitjos per arribar a dalt de tot, on hi ha les moles (amb tota la maquinària: roda, arbre, congreny, etc.). Hi ha unes finestres molt petites que serveixen per la il•luminació, però també per saber d’on vé el vent. Des d’allà dintre es gira tota la maquinària per orientar-la segons d’on bufi. El capell té forma cònica.
La base està construida de mamposteria. És on hi viu el moliner, i també és emprat com a magatzem.
Els noms dels 7 molins del Jonquet són:
- El molí de’n Garleta
- El molí del Nom de Déu.
- El molí d'en Toni Trossos. –desaparegut-
- El Molí d'en Carreres.
- El molí de Sa Garriguera
- El molí d'en Celos
- El molí d'en Moll –enderrocat dia 19 de novembre de 1975-
Actualment s’està efectuant una feina molt eficient per la conservació d’aquest patrimoni. Dos d’ells es poden visitar: són, per una banda el Molí de’n Garleta, que està dedicat a museu moliner de la ciutat, i l’altre, el Molí del Nom de Déu, dedicat a finalitats culturals.
En quant a la maquinària, tots els molins tenien sis aspes o antenes, com quasi tots els molins de les nostres illes i la seva construcció era totalment de fusta, amb ferro i pedra per les moles.
COM S’APROFITAVA LA FORÇA DEL VENT?
Quan el moliner volia que les aspes giréssin, les hi havia de col•locar les veles. Aquesta activitat s’anomena “envelar”. Es controlava la velocitat segons la manera d’envelar-les. Seguidament hi ha un dibuix on queda prou clar les diferents maneres d’aprofitar el vent:
L’ENERGIA EÒLICA
A la nostra societat industrialitzada, l’electricitat és la forma d’energia més usada. L’ésser humà ha basat la producció de l’energia elèctrica en grans centrals, les quals representen un gran impacte en el medi ambient (embassaments, nuclears, ...). A més, en molts de casos es consumeixen recursos energètics que tard o d’hora s’esgotaran, és a dir, es tracta d’energies no renovables.
El consum de combustibless fòssils provoca uns efectes negatius damunt el medi ambient, com ara: la pluja àcida, l’efecte hivernacle, la destrucció de la capa d’ozó, radiacions ionitzants, contaminació per metalls pesats, substàncies canceroses, generació de residus industrials, residus radioactius i esgotament de recursos energètics.
Es fa necessari, doncs, que la humanitat cerqui formes de producció d’energia elèctrica que suposi un baix impacte en el medi ambient i que, a més, es basin en energies renovables, les que no s’esgoten –com el sol, el vent, l’aigua, ...- i que, a més, tenen la qualitat de no ser contaminants.
L’aprofitament del vent, moviment natural de masses d’aire, per generar energia és quasi tan antic com la civilització. En el segle XX l’home comença a utiltzar l’energia eòlica per produir electricitat. L’energia eòlica és una forma indirecta d’energia solar, per tant, es tracta d’una font d’energia renovable, és a dir, inesgotable.
La generació d’electricitat a partir del vent no produeix gasos tòxics ni contribueix a l’efecte hivernacle o a la pluja àcida. No origina productes secundaris perillosos ni residus contaminants respecte de les energies no renovables.
AVANTATGES DE L’ENERGIA EÒLICA
- Com que generar electricitat sense que existeixi un procés de combustió, suposa des del punt de vista ambiental un procediment molt favorable, exempt de problemes de contaminació, etc. Se suprimeixen els impactes originats pels combustibles durant la seva extracció, transformació, transport i combustió, cosa que beneficia l'atmosfera, el sòl, l'aigua, la fauna, la vegetació, etc.
- La generació d'electricitat a partir del vent no produeix gasos tòxics, ni contribueix a l'efecte hivernacle, ni destrueix la capa d'ozó ni tampoc crea pluja àcida.. En definitiva, no produeixen emissions de C02 i altres gasos contaminants a l'atmosfera.
- L'electricitat produïda per un aerogenerador evita que es cremin diàriament milers de litres de petroli i milers de quilograms de lignit negre a les centrals térmiques.
- No generen residus de difícil tractament.
- Son inesgotables.
- Son autòctones i eviten la dependència de l’exterior.
- Creen cinc vegades més llocs de feina que les energies no renovables i contribueixen decisivament al equilibri interterritorial.
DESAVANTATGES
- Produeix un impacte visual inevitable. La implantació de l'energia eólica a gran escala pot produir una alteració clara sobre el paisatge.
- Un impacte negatiu es el renou produït pel fregament de les pales amb l’aire.
- Impacte sobre l'avifauna: degut al perill de que les aus xoquin contra les pales dels molins. Existeixen solucions a aquest problema com per exemple pintar de colors cridaners les pales, situar els molins adequadament, etc.
PARCS EÒLICS
Actualment disposem de molins especialitzats en generar electricitat a partir de l'energia mecánica del vent, que s'anomenem aerogeneradors. Gràcies a un control automatitzat es posen en funcionament quan fa prou vent, s'aturen si n'hi ha en excés i s'orienten de forma óptima. Els aerogeneradors acostumen a estar en grups, formant pares eólics, aquests s'instal.len en zones geográfiques on sol a fer vent. Espanya ocupa un lloc destacable en el panorama eòlic comunitari.
EL MOVIMENT ASSOCIATIU AL BARRI
SOLIDARITAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA
El raval de Santa Catalina d’ença del darrer terç del segle XIX experimentà nombroses transformacions que li van configurar una personalitat pròpia diferenciada de la Ciutat de Palma. Les tradicionals ocupacions de pescadors i mariners es complementaren amb l’evolució socio-econòmica que la convertiren en una important zona industrial. Era una barriada molt popular i amb una tradició associativa molt dinàmica.
Aquesta zona en expansió tenia a la vegada una vida social molt rellevant. Les necessitats molt variades i importants de la població no obtenien resposta adequada per part de les autoritats, i d’aquesta manera les deficiències, les necessitats d’oci, de previsió social, d’educació i de millores laborals i salarials trobaren en l’associacionisme un mecanisme per satisfer-les.
En els diferents tipus d’habitatge del raval s’evidenciaven els grups socials que hi residien. En la major part dels casos es tractaven de mariners, pescadors i, més tard, obrers; a la vegada d’una nova burgesia vinculada al comerç i la indústria.
Així, tenim per una banda a una petita burgesia en situació de fulgança econòmica que disposava de temps lliure per dedicar-lo a activitats d’oci i instrucció, i per l’altra, ens trobam la realitat de la classe obrera i dels oficis relacionats amb el mar, els pescadors, i els treballadors de les drassanes. Aquests darrers necessitaven un mecanisme d’autodefensa que els permetés fer front a situacions d’accidents laborals, malaltia o invalidesa. Tant per uns com pels altres, els entitats mutualistes i recreatives esdevingueren útils i necessàries. Aquests moviments associatius en el raval van ser especialment importants des de 1868 fins 1936, que amb l’inici de la guerra civil van quedar molt limitats.
L’associacionisme en temps d’oci està caracteritzat pels casinos i les societats recreatives. El mot casino és d’origen italià i és sinònim de casa de camp o d’esplai. Els casinos es divulgaren paralel•lament al naixement de la burguesia i eren indrets de reunió, tertúlia o lectura. Però el model del casino no era a l’abast del tots els sectors socials. Les classes populars que pretenien associar-se per cubrir les seves necessitats d’oci i instrucció no podien disposar d’un local ampli amb una sala de lectura i una de ball amb una biblioteca, i un bar, com en els casinos, i optaren per les societats anomenades recreatives. La base social no era la mateixa. Aquí predominaven els artesans, els petits comerciants, i els assalariats.
LA PREVISIÓ SOCIAL: LES SOCIETATS MUTUALISTES
Les societats de socors mutus tenien per finalitat oferir als seus membres una prestació en cas de malaltia, accident, vellesa, atur forçós, invalidesa, defunció, etc. L’objectiu era actuar en substitució d’un jornal no guanyat.
A Santa Catalina no hi havia una previsió social pública, i el sistema sanitari era quasi inexistent. Aquests dos factors expliquen l’aparició de les societats mutualistes al barri, en el qual la majoria de la població eren mariners i pescadors –oficis amb molts de riscos!-. La societat de socors mutus més coneguda va ser el Montepío del Arrabal, creat al 1894. El 1898 es va crear la societat Mar y Tierra, amb l’objectiu de proporcionar als seus associats esbarjo i entreteniment. En el 1900 es va convertir en una societat de socors mutus que tenia per finalitat exercir la solidaritat entre els seus associats i la beneficiència envers tots aquells que ho haguéssin de menester.
Les dues associacions tenien un metge i un cirugià contractats, i disposaven d’un fons comú per poder fer front a malalties i defuncions dels seus socis.
Aquesta prestació economica està reservada sobretot als socis numeraris i fundadors i consistia en un subsidi d’una pesseta (120 dies) i 50 cèntims a partir de 121 dies. També 50 cèntims pels malalts crònics. I en cas de defunció es podia arribar a un subsidi per a la família de 25 pessetes.
the end
