Adrenalina
De WikiCEP
Adrenalina
L’emoció és un dels termes més difícils d’analitzar i definir. De totes les acepcions possibles, la més utilitzada és la que es refereix a un estat mental, a sentiments en els que es demostra tristesa, alegria, por, odi, temor,etc. Les respostes del sistema nerviós vegetatiu són aspectes a enquadrar també dins de l’emoció: canvis en el ritme cardíac, augments i disminucions de la pressió arterial, modificacions en el procés respiratori, o sudoració excessiva. La major part d’aquests fenòmens es deuen a la secreció d’una hormona, l’adrenalina, i d’aquí la seva importància per al sistema cardiocirculatori, ja que si davant una emoció el cor lateix més depressa i la tensió arterial augmenta, es comprèn la posibilitat d’accidents cardíacs en persones malaltes o altament emotives.
L'adrenalina, suprarenina o epinefrina, és una hormona segregada per les càpsules suprarenals en situacions d’estrès o excitació de l’organisme. El 1886, William Bates va donar a conèixer aquesta hormona en una publicació del New York Medical Journal, però va ser 9 anys després quan un fisiòleg polac, Napoleó Cybulski, la va identificar i, finalment, en 1904, Friedrich Stolz va sintetitzar-la artificialment.
Però, com actúa exactament aquesta hormona? L’adrenalina fa que el nostre sistema nerviós “hiperactivi” les nostres funcions vitals en situacions d’alarma:
- Accelera el ritme cardíac (perquè necessitam el màxim de sang per a aportar més O2 i nutrients a tots els òrgans).
•Augmenta la respiració per a que la sang s’oxigeni el més ràpid possible. •Dil•lata les pupil•les, ja que necessitam la millor visió possible per a “veure el perill”. •Augmenta la pressió sanguínia, fent que els vasos sanguinis dels òrgans més importants s’eixamplin per a rebre més sang, mentre que els vasos més petits s’estrenyen, ja que no són imprescindibles durant uns moments (motiu pel qual ens quedam pàl•lids). •Atura momentàneament el moviment intestinal, ja que en moments de perill tenir ganes d’anar al bany seria tot un problema. •Treu les nostres reserves de glucògen (glucosa) per a que els nostres músculs tenguin el màxim de combustible per a sortir corrent, o lluitar.
Actúa principalment sobre el múscul, el teixit adipós i el fetge. Comença a secretar-se en qüestió de segons a les glàndules suprarenals, però el seu punt més alt es produeix en arribar al minut de producció. La seva efectivitat s’extèn entre un i tres minuts, i té la capacitat d’augmentar el metabolisme normal del cos fins a un 100%.
L’alliberació d’adrenalina produeix un estat (momentani) d’eufòria, de màxima energia i de capacitat d’acció. Després, la persona sent una agradable sensació de relax gràcies a l’alliberació d’endorfines (substàncies que ens produeixen benestar). Per això, hi ha persones que realment senten la necessitat de descarregar dosis extres d’adrenalina practicant esports de risc, conduïnt a gran velocitat, etc.
Però un excés de producció d’adrenalina pot causar enfermetats o símptomes diferents.
• Quan hi ha una emoció molt forta, l’alliberació de la suprarenina és la responsable de que pugi la pressió arterial i de l’augment dels bategs del cor. D’aquí es treu la conclusió de que la gent massa emotiva o sotmeses a emocions molt fortes (especialment les negatives, ja que són més estressants) siguin més propenses a sofrir accidents cardiovasculars. • Augmenta l’obesitat, ja que afavoreix (juntament amb el cortisol) que es depositi més grassa i sucres a l’abdomen per a que els músculs l’utilitzin com a combustible, cosa que acabarà provocant més problemes cardiovasculars. • Amb el temps, també pot afectar al sistema nerviós, ja que està preparat per a aguantar situacions d’estrés puntuals, i no una tensió contínua, que pot provocar falta de concentració, desànim, esgotament, insomni, etc. • Quan una persona acostumada a fortes descàrregues d’adrenalina ja no les té, pot acabar patint símptomes pareguts als de qualsevol addicció: desànim, astenia, pors, nerviosisme i necessitat de prendre estimulants( alcohol, café, jocs d’atzar,i fins i tot drogues). • En casos extrems, pot ser que el nostre organisme ja no reaccioni o ho faci dèbilment front a estímuls cada vegada més forts, i inclòs el nostre sistema inmunològic pot acabar fallant, conseqüència que pot afavorir la cronificació de la majoria d’enfermetats.
Reduïr l’estrés físic i emocional és la base per a regular l’excés de l’adrenalina, així com dormir les hores necessàries (entre 7 i 8h), menjar quatre o cinc vegades al dia(que ens ajuda a que no tinguem baixades de glucosa i hipoglucèmies i, per tant, millorar la nostra resistència a l’estrés), i buscar altres activitats que ens alliberin endorfines per tal d’acoseguir una satisfacció sense falta d’adrenalina (ballar, esports no competitius, estar amb amics, aficions, etc).
En parlar de l’epinefrina, també parlam d’un recurs farmacològic intern a on es manifesta l’existència de procesos químics i biològics. Una línea consecutiva d’accions que es desenvolupa per propia naturalesa, formant cadenes ejecutables que parteixen d’un percursor de tipus estímul-resposta, que posa en funcionament la síntesi de substàncies neurotransimissores o hormonals, i la seva distribució pel torrent sanguini. A partir d’això, arribem al concepte de drogues endògenes, elaborades i distribuides en el cos i des del cos per al mateix destí.
Per tant, no seria erroni emparentar aquesta droga natural i interna amb altres estimulants exògens, sintetitzats fora del cos humà, en laboratoris o en individus d’una altra espècie. Quan una substància d’acció ràpida i forta prèn contacte amb el cos presenta resistència al mateix, ja que es tracta de drogues o nivells de presència mai abans registrats, parlant així d’experiències noves. Però, després de repetir un mateix estímul vàries vegades apareix un concepte nou, la “tolerància”, és a dir, un “acostumament”, que fa que les drogues cada vegada tenguin un efecte menor. Les persones adictes a aquesta droga endògena són els buscadors de perills, que cerquen cada vegada experiències més perilloses, ansioses de trobar noves situacions que li duguin a la producció i alliberació instantànies d’aquesta força, rebent així el nom d’adrenalino-dependents.
Les dosis d’adrenalina s’injecten a la cuixa, mai a una altra zona, ja que la manipulació d’aquest medicament por ser molt perillosa. La injecció d’adrenalina pot provocar malestar estomacal, vòmits, transpiracions, marejos, nerviosisme, debilitat, palidesa, mal de cap, i temblors incontrolables a les mans. En cas de pitjors símptomes, el pacient haurà de recòrrer ràpidament a un metge.
Així què, si bé l’adrenalina pot salvar-nos la vida com a element d’alarma, també és responsable, en gran quantitat, dels nostres actes irreflexius, impulsos incontrolables que ens duen a actes bojos, perturbats i incoherents.
Com a resultat de la cerca de noves emocions, grans empreses han creat les famoses estructures especialitzades en provocar pànic i emoció: els parcs d’atracció, muntanyes russes i caigudes lliures. Exemples són les muntanyes KingdaKa (206km/h; 139m), a New Jersey ;el Top Thill Dragter( 128m), a Ohio; la Steel Dragon 2000(+150km/h), a Nagashima, i la caiguda lliure Hurakan Condor(100m, aprox.3 seg.), a Tarragona. Aquestes velocitats extremes i canvis de gravetat són un atractiu impossible d’explicar amb paraules, per la seva experiència única i al•lucinant.
L’excés d’alliberació d’epinefrina és un reflex de com viu la major part de la nostra població actualment, obligant-nos a parar a pensar en les pautes de vida (descans, bona alimentació, esport, etc.) que hauríem de seguir. Hem d’intentar ser més feliços evitant pensar tot el dia en el que no tenim o estresant-nos massa, i tractar de disfrutar més dels petits detalls que també ens poden arribar a provocar un gran estat de benestar.
