Abella
De WikiCEP
Les abelles són insectes himenòpters voladors de la família dels àpids. Tenen tres parts: cap, tòrax i abdomen. Dues antenes, sis potes, dos ulls, dues pares d'ales i un fibló per defensar-se. Les abelles viuen en societat formant eixams d'aproximadament unes cinquanta mil abelles. En un eixam hi podem trobar una reina (la femella) que, junt amb uns quants abellots (els mascles), és l'encarregada de la reproducció i, moltíssimes obreres (també femelles, però que no tenen la capacitat de reproduir-se) Les abelles tenen una llengua llarga, o glosa, que fan servir per a obtenir el nèctar de les flors. Recol.lecten el pòl.len,destinat a la producció d'aliments per a les seves larves. S'alimenten del nèctar de les flors , a partir del qual elabora la mel.
Més informació a la Viquipèdia
Contingut |
El fascinant món de les abelles
Aquesta pàgina tracta de fer una reflexió dels beneficis que les abelles aporten al ser humà. Començant per una cita atribuïda al gran científic Einstein " Si l'abella desapareguera de la superfície de la terra, a l'home tant sol li quedaria 4 anys de vida: sense abelles no hi ha pol·linització, ni herba, ni animals, ni homes"
Si esteu interessats en descobrir la veritat solament heu de llegir i vos quedareu sorpresos dels beneficis que les abelles aporten al ser humà
Morfologia
Hi ha tres parts ben diferenciades en el cos de les abelles: Cap, tòrax i abdomen.
LA REGIÓ DEL CAP
Ulls: tenen dos compostos.També tenen tres ulls simples o ocel·les disposats dibuixant un triangle entremig dels dos ulls composotos.
Antenes: estan formades per un total de dotze petites peces o artells.
Boca: trobem dues mandíbules i una trompa de nèctar que xuclarà la dolça recompensa dels quasi inaccessibles dipòsits nectarífers de les flors.
LA REGIÓ DEL TÒRAX
Extremitats: tenen sis potes.
Ales: tenen quatre de naturalesa membranosa i de moviment sincronitzat.
LA REGIÓ DE L'ABDOMEN
Toment o borrissol: són unes fileres de pèls que ens permeten diferenciar algunes races d'abelles.
Orifici genital: Les femelles tenen vagina i els mascles penis.
Anus: és un orifici que aboca la femta a l'exterior però que també permet la sortida del fibló defensiu: Inernament està format per dues glàndules de verí.
Classificació
La clasificació científica de les abelles es la següent:
REGNE: animal.
FILIUM:artòpoda: perquè disponen d'una armadura quitinosa que protegeix el seu cos,així com d'ulls compostos.
CLASSE:insectes: ja que el seu cos esta composa de cap, tòrax i abdomen.
ORDRE:himenòpters.
SUBORDRE: Apòcrits: insectes solitaris o socials amb una cintura marcada entre tòrax i abdomen.
Són insectes mastegadors i/o xucladors-llepadors.
Anatomia
El cervell de les abelles, tot i ser molt petit, controla moltes funcions: el treball dels ulls. la intrepretació dels estímuls, la coordinació de les ales i extremitats, la regulació de la digestió...
Els ulls compostos faciliten la visió externa de l'abella, una percepció visual en forma de mosaic i de poca quantitat detallista, en canvi els ocel.les permeten la visió més propera, molt òptima per a la vida dins de la colònia.
La funció sensorial de les abelles és molt important, ja que possibiliten la percepció de les olors, gustos, vibracions de l'aire i el grau d'humitat. Les antenes, a més, actuen com a eines per relacionar-se.
Les abelles disposen d'una trompa i faringe especialitzades en la succió del nèctar i l'aigua.
Reproducció
La reprodució de les abellas és sexual, aixó vol dir que l'òvul és fecundat per un espermatozoide.
Les abelles són ovípares el que significa que neixen d'ous.
L'abella reina és qui pon els ous.
La còpula de la reina amb l'abellot es produeix com conseqüència d'un festeig previ. La reina verge, de només cinc dies de vida, surt del rusc per realitzar els anomenats vols nuocials. En el festeig intervenen molts mascles; la majoria intervendran com un seguici sonor que protegeix un segon grup d'abellots que persegueixen la femella fèrtil. En un moment determinat algun dels mascles aconsegueix la cacera de la reina, produint-se la còpula en ple vol o caient posteriorment a terra. Generalment l'aparell genital del mascle, que anatòmicament recorda a un arpó, queda enganxat en la vagina de la reina i es produeix la mort del fecundador en el seu desaparellament.
La posta de la reina de les abelles es produeix a l'interior de la colònia, en uns dipòsits inclinats anomenats cel.les.
Vida en comunitat
PERILL PER LES ABELLES
La població d'abelles ha disminuÏt de forma preocupant en els darrers anys.
Les causes semblen confuses y variades: la sequera ha fet que tinguin menys reserves de greix i que siguin més vulnerables al fred i a les malalties, i que neixin menys abelles.
Una altra de les hipòtesis que investiguen és la possibilitat que el canvi climàtic estigui afectant la supervivència d'aquesta espècie.
També es creu que algun pesticida hagi provocat danys neurològics a les abelles i els hagi alterat el sentit de l'orientació.
Altres idees apunten cap a l'àcar Varroa que emmalalteix les abelles fins que moren.
LA DANSA
Quan les abelles exploradores troben una font important de pol·len i nèctar que permetrà a la seva colònia elaborar grans quantitats de mel, aquestes tornen al rusc i es disposen a iniciar l'espectacle. Qualsevol estil de ball té uns pasos bàsics, que després es poden anar complicant més. Doncs en el cas de les abelles, el "pas" bàsic que repeteixen contínuament durant la seva dansa és el que descriuen una trajectòria en forma de 8, seguint la direcció de les fletxes: quan passen per la part "central" del vuit van movent d'una banda a l'altra l'abdomen, i és per això que es representa en forma de línia ondulada. D'aquesta manera s'inicia el procés de comunicació. La resta d'abelles obreres observen els seus moviments i, després de saber on es troba concretament l'aliment, imiten a l'abella que "balla" per tal que la resta d'abelles puguin saber també on hi ha el pol·len.
Membres d'un rusc i funcions
LA REINA
Es pot distingir perquè és la més llargaruda de tot l'eixam, Neix d'una larva alimentada únicament amb gelea reial.
Quan és jove fa les mateixes tasques que les obreres. Més tard, només es dedicarà`´unica i exclisivament a la reprodució. Es fecundada pels abellots, aparellant-se amb ells a la primavera. Es dedica a pondre milersd'ous que deposita un a un a les cel.les.
És la mare de totes les abelles de la colònia.
OBRERA
És la més petita de totes les abelles. la seva tasca és variada segons l'edat.
Tot i que la seva vida és molt curta, uns quarenta dies, primer fa tasques de neteja, més tard anar a recollir el pol.len i el nèctar, fabricar la mel, alimentar les cries, els abellots i la reina, vigilar, fabricar cel.les, ..., es a dir, no para.
Les obreres també són femelles, però estèrils, i s'encarreguen del manteniment del ruscs i de l'alimentació i de la cura de les larves. Amb el nèctar i el pol.len fabriquen la mel, mitjaçant reaccions estomacals, la qual serveix per nodrir les larves.
ABELLOT
És el mascle, la seva única tasca a l'eixam és fecundar a la reina. No treballa com les obreres i si aquestes no els donen menjar, són capaços de morir.
La seva vida és molt curta, uns tres mesos. Una vegada han fecudat la reina ja no són útils i moren.
Paper en la natura
POL.LINITZACIÓ Sense les abelles la majoria de plantes no es podrien reproduir perquè no existiria la polinització. Les abelles atretes pels colors dels pètals de les flors i per el seu nèctar van cap les flors un cop allà el pol.len s'enganxa als pèls de les abelles i aquestes se l'emporten a un altra flor. Aquest pol.len toca el pistil de la planta i de aquesta manera la flor queda fecundada. Per facilitar la tasca, els apicultors porten els ruscs a zones on hi ha moltes flors a canvi d'aconseguir mel. Per tant, podrien dir que es un negoci a mitges entre el home i la abella.
Els ruscos
Les tasques de l'apicultor
L'apicultor fa moltes tasques per tenir cura de les abellas, els eixams, els ruscs,etc.
RECOL.LECCIÓ I EXTRACCIÓ DE LA MEL.
Primer, cal obrir l'arna
Eines de l'apicultor
EL FUMADOR
Serveix per tirar fum a les abelles nmentre es treballa a les caixes (arnes).
Així, les abelles no molesten a l'apicultor.
GANIVET desoperculador
Seveix per treure la capa de cera que cobreix les cel.les dels cuadres que estan plenes de mel.
GANXO TRANSPORTADOR
Per treure i transportar els quadres de les caixes.
EXTRACTOR
És un aparell que seveix per extreure la mel dels quadres.
RASPALL
Quan l'apicultor obre la caixa per "crestar" (estreure la mel) ho ha de fer amb molta cura per no ferir les abelles. Serveix per treure-les de sobre els cuadres.
ELS MONOS
Es vàlid quaselvol dels que trobareu a les botigues d'apicultura, procurant que tinguin elàstics a les extremitats. També poden ser vàlids pantalons llargs i camisa de maniga llarga, peró sempre de color blanc o el més clar posible.
CARETES
És aconsellable escollir el model que más angle de visió ens proporcioni.
GUANTS
És aconsellable escollir el model que sigui més resistent i, a més a més, elàstic que s'adapti bé als dits. Potser el millor sigui treballar sense guants i així acostumar les mans a les picadures d'abelles.
Productes de les abelles
EL POL.LEN
Durant la primavera, les abelles recullen el pol·len per alimentar a les seves larves durant els cinc primers dies de la seva vida.
El po.len és un complexe de vitamines i troteines, la meitat en forma de aminoàcids lliures, dels quals vuit són anomenats "indispensables per a la vida". Conté a més substàncies antibiòtiques i minerals.
LA MEL
Per a molts, la mel és més que un edulcorant natural. Les nombroses propietats medicinals que se li atribueixen, tant ingerida com a aplicaió externa, fan de la mel una dolça medicina. La mel está composta principalment per hidrats de carboni simples, es a dir, sucres...
La producció de la mel es realitza en tres fases:
- Recol·lecció: les abelles liben el nèctar, substància ensucrada que exsuen les flors i altres parts aèries de les plantes. En menor proporció, les abelles també liben la melada líquid dolç que exuen aolguns insectes que s'alimenten de la saba de les plantes.
- Predigestió: Les abelles emmagatzemen el nèctar en un eixamplament del seu esòfag anomenat sac de la mel o pap. Allà es barregen amb els enzims segregades per les glàdules hipofaríngies, principalment la invertasa, que transforma la sacarosa en glucosa i fructosa.
Al arribar al rusc, les abelles regurgiten el contigut del seu pop i ho passen a d'altres abelles al pap de les quals continua la predigestió.
- Concentració: el nèctar predigerit, acabat de col.locar a les cel.les, conté un 50% d'aigua. Gràcies a la calor i a la ventilació del rucs, l'aigua s'evapora fins a converti-se en mel, la proporció d'aigua de la qual és del 17% al 20%. Llavors les abelles tanquen amb cera la cel.la, per que la mel es conservi.
